El dia de Nadal
Hi havia una vegada un nen que es deia Joan, que quan va acabar de complir els 7 anys els seus pares van morir i es va quedar orfe, llavors va haver d'anar a casa dels seus tiets, no li agradava gens ni mica. Només tenien ulls per al seu fillet, en Martí, un nen molt mimat que sempre que el visitaven es queixava per alguna cosa.
També va haver d'anar a una altra escola, on no coneixia a ningú, per sort no anava a la mateixa classe que en Martí, perquè és un any més petit que ell. Tot i això no tenia un sol amic en tota l’escola.
Va començar ja a fer fred, estàvem en el mes de Desembre, faltava poc per el dia de Nadal.
En Joan per l’edat que tenia era força llest, no es pensava que podria tenir el seu regal de Nadal, però no va gosar de dir res als seus tiets, per si un cas. Ell volia des del principi una bicicleta, els seus pares abans de morir volien regalar-li una, perquè li agradava anar en bicicleta, perquè quasi tots els dies que el seu pare podia acompanyar-lo no volia que anés amb la bicicleta gran, que li costava arribar als pedals.
Després de tants dies esperant el dia de Nadal va arribar. Un dia abans del dia va anar a dormir molt d’hora, i sabia que no li serviria de res, quan va arribar al menjador, a la taula hi havia molts regals, a cada regal hi havia un etiqueta que posava els noms, en alguns posava mare, pare, avi, àvia... i en els més grans posava a tots els regals Martí.
Vaig mirar per tota la taula a veure si hi havia algun regal que fos per a mi, no hi havia cap.
Estava tan enfadat que vaig sortir a corre-cuita de casa, i em vaig posar a córrer per la calçada tan ràpid que no sabia on era, vaig seure en un banc que hi havia al costat i de sobte sentia uns picarols vaig veure a dalt i hi havia set rens volant pel cel era en Pare Noel!
Que em portava molts regals i un d’ells era gran i en aquell moment em va dir el Pare Noel, que era de part dels meus pares. Era una bicicleta!!.
