Ha vingut la infermera!!!

Avui dia 28 de març ha vingut una infermera a pinxar-nos la vacuna de la tuberculina primer han estat els professors en anar-hi, a continuació hem anat nosaltres, la classe de 2n d'ESO.

Al principi feia una mica de mal però passaven uns quants segons i ja no feia tan de mal.

crònica

Crònica de 2n ESO

Teatre en anglès “Grease”

Introducció                                                                          

Aquesta crònica va de l’assignatura d’optativa de 2n ESO Teatre en Anglès. Enguany han fet una obra de teatre anomenada “Grease” on fan algunes escenes musicals, fins i tot les coreografies de la pel·lícula.

Crònica   

A la classe de Teatre en Anglès a l’hora de fer l’obra ja es veu que estan ficats en el seu paper, les coreografies que fan estan bastant treballades, els guions se’ls saben molt bé tot i passar totes les vacances de Nadal sense oblidar-se de cap paraula, tot i que els hi falten detalls a la coreografia. Es nota que tots han fet un gran esforç perquè algunes persones tenen dificultats a l’hora de memoritzar el guió i també fan un esforç sabent que s’ho han de memoritzar en anglès, els hi falta molta estona de treball encara que les aprofiten.   

Entrevistes

Jonathan:

-Com prepares el teu personatge?

Estudiant una mica abans de començar a actuar.

-T’agrada el teu personatge? Per què?

Si, perquè el volia des del principi.

-Com et dius en l’obra?

Kenickie.

-De què va el teu personatge?

És el “xulo” de la banda.

David:

-Com es diu el teu personatge?

Putz.

-Quin és el seu caràcter?

Infantil

-T’agrada el que fas? Per què?

Si, perquè m’ho passo bé amb els meus companys.

cap de setmana

Aquest cap de setmana he anat amb el meu germà i la meva germana al parc de la Ciutadella i vam llogar tres bicicletes vam donar una volta per tot el parc hi vam estar una bona estona em va agradar molt, ens ho vam passar molt bé.

conte de nadal

El dia de Nadal

Hi havia una vegada un nen que es deia Joan, que quan va acabar de complir els 7 anys els seus pares van morir i es va quedar orfe, llavors va haver d'anar a casa dels seus tiets, no li agradava gens ni mica. Només tenien ulls per al seu fillet, en Martí, un nen molt mimat que sempre que el visitaven es queixava per alguna cosa.

També va haver d'anar a una altra escola, on no coneixia a ningú, per sort no anava a la mateixa classe que en Martí, perquè és un any més petit que ell. Tot i això no tenia un sol amic en tota l’escola.

Va començar ja a fer fred, estàvem en el mes de Desembre, faltava poc per el dia de Nadal.

En Joan per l’edat que tenia era força llest, no es pensava que podria tenir el seu regal de Nadal, però no va gosar de dir res als seus tiets, per si un cas. Ell volia des del principi una bicicleta, els seus pares abans de morir volien regalar-li una, perquè li agradava anar en bicicleta, perquè quasi tots els dies que el seu pare podia acompanyar-lo no volia que anés amb la bicicleta gran, que li costava arribar als pedals.

Després de tants dies esperant el dia de Nadal va arribar. Un dia abans del dia va anar a dormir molt d’hora, i sabia que no li serviria de res, quan va arribar al menjador, a la taula hi havia molts regals, a cada regal hi havia un etiqueta que posava els noms, en alguns posava mare, pare, avi, àvia... i en els més grans posava a tots els regals Martí.

Vaig mirar per tota la taula a veure si hi havia algun regal que fos per a mi, no hi havia cap.

Estava tan enfadat que vaig sortir a corre-cuita de casa, i em vaig posar a córrer per la calçada tan ràpid que no sabia on era, vaig seure en un banc que hi havia al costat i de sobte sentia uns picarols vaig veure a dalt i hi havia set rens volant pel cel era en Pare Noel!

Que em portava molts regals i un d’ells era gran i en aquell moment em va dir el Pare Noel, que era de part dels meus pares. Era una bicicleta!!.    

Decoració de la classe

Aquests dies estem decorant la classe amb adhesius enganxats a la finestra dient "bon nadal" o amb pares noels.
I retallem bosses a tires per decorar un arbre de nadal.

partit bàsquet 26/11/10

Aquest partit va fer molt de fred, però quan ens vam posar a córrer ja estàvem escalfats com a cada partit nostre sempre hem sigut justs, 5 persones, no podíem fer canvis, tot i que vam guanyar de 27.

VIENA

La setmana passada vaig anar a esmorzar amb la meva germana, a un lloc que es trobava a les Rambles al costat de la Plaça Catalunya que es diu Viena, vaig veure a la carta un grapat d'entrepans de tota mena, em va agradar molt tot i ser una mica car.